El documental Joan Parramón – 2014–2024. Retrospectiva és una peça imprescindible per entendre la trajectòria d’un artista que ha fet de l’abstracció no només un estil, sinó també un mirall emocional i espiritual. A través d’un recorregut íntim per una dècada clau, el film ens endinsa en l’evolució de l’obra del pintor barceloní, i ho fa combinant amb èxit el discurs visual amb una profunda autoreflexió. La mirada de l’artista hi és present constantment: és a través dels seus ulls, de les seves paraules i dels seus gestos que s’articula la narració, i és també a través d’aquesta mirada que l’espectador pot endinsar-se en el procés creatiu amb una intensitat poc habitual.

Les imatges del taller —amb pinzells, teles al·lotjades d’acció i moments de plena gestació— contrasten amb escenes més reflexives, com ara la tria de paletes o la inspecció atenta de textures. Aquest contrast reforça la idea que l’abstracció, per Parramón, no és merament una forma estètica, sinó una vivència plena. El film capta tant l’esclat del color com el silenci interior que acompanya cada decisió pictòrica, posant de manifest una pràctica artística arrelada a l’instint i a la contemplació.

Una de les grans virtuts del documental és mostrar com l’obra de Joan Parramón ha anat madurant al llarg dels darrers deu anys. La càmera acompanya l’artista des del tret inicial d’aquesta etapa fins a les seves grans sèries i exposicions, testimoniant el desenvolupament d’un llenguatge cada cop més lliure, però també més precís. Aquesta evolució es fa visible i palpable en cada traç i cada composició. A més, el documental retrata amb fidelitat la visió única de l’artista, sempre en diàleg amb la tradició americana de l’abstracció (Pollock, Guston, Rothko), amb la natura i amb una certa espiritualitat que travessa tota la seva obra.

El focus del film se centra, sobretot, en la recerca de l’abstracció com a llenguatge emocional. Parramón aconsegueix traduir en els seus llenços una energia còsmica i un “diàleg de partícules” que connecta amb universos interiors suggerits per l’empremta del color i de la matèria. Aquestes pintures no s’expliquen: es respiren, es perceben com una presència viva. En paraules del mateix artista: “El que més m’agrada és quan surt un moment vàlid del mateix quadre i llavors sé que és el moment de parar.” Aquesta frase revela una actitud plena d’honestedat, on l’acte de crear no és una imposició mental, sinó un procés que es dona quan s’està realment atent al que la pròpia obra demana. Aquesta autocrítica i aquesta escolta constant emmarquen la seva pràctica en un terreny tan intuïtiu com intel·lectual.

En definitiva, Joan Parramón – 2014–2024. Retrospectiva és molt més que un documental artístic: és un testimoni viu, un diari visual i poètic d’un artista que ha sabut construir un llenguatge propi per expressar allò que sovint escapa a les paraules. Veure’l és entrar en una geografia interior on color, matèria i silenci es troben per explicar-nos alguna cosa essencialment humana.