Hi ha projectes que no neixen d’un encàrrec, sinó d’una intuïció. D’una necessitat gairebé visceral d’explicar una història que et remou per dins. El batec de l’oceà, 22 dies en 22 peus és exactament això: un documental que va començar amb una pregunta molt simple —com expliquem el mar als infants d’avui?— i va acabar convertint-se en un viatge emocional compartit.

Des del primer moment vam tenir clar que no volíem fer només un documental sobre una travessa oceànica. Volíem parlar de valors. D’aquells que el mar transmet de manera silenciosa però contundent: el respecte, la cura, la confiança, la perseverança. Valors que no són tan llunyans dels que vivim a terra, però que a l’oceà es fan inevitables.

Així va néixer la història entre dos protagonistes aparentment llunyans, però profundament connectats:
un navegant que creua l’Atlàntic en solitari a la Mini Transat, i una nena que viu aquesta aventura des de l’aula, a través del projecte educatiu 22 dies, en 22 peus.

Mentre ell navega entre onades, silencis i decisions constants, ella i els seus companys exploren el vent, la física, el canvi climàtic i la vida marina. Però sobretot, exploren alguna cosa més profunda: la capacitat de mirar el mar amb uns altres ulls.

A mesura que avança la travessa, també ho fa la transformació interior de la protagonista. El mar deixa de ser un paisatge llunyà, un horitzó que es contempla des de la costa, i es converteix en un espai viu, ple d’històries, reptes i aprenentatges. Les imatges del treball a l’aula, les visites, el primer tast de vela i les paraules del navegant s’entrellacen amb la seva veu interior, que creix en confiança i emoció.

Aquest documental és, al cap i a la fi, el relat d’una descoberta. La d’una nena que, escoltant el mar i seguint el coratge d’un navegant, aprèn també a confiar en ella mateixa. I és aquí on, com a productora audiovisual, trobem el sentit més profund del que fem.

Ens agrada explicar històries que emocionen, perquè creiem que l’emoció és la porta d’entrada a l’aprenentatge, a la reflexió i al canvi. Històries que connecten persones, mons i generacions. Històries que no només es miren, sinó que es senten.

Al final del viatge, el mar ja no és un lloc llunyà. És una promesa. Un espai possible. Un lloc on, algun dia, potser, algú també salparà.